Segons la RAE una “revolución” és un “cambio violento en las instituciones políticas, económicas o sociales de una nación”. Així que per començar el nom no és gaire encertat ja que no hi ha hagut cap mena de canvi violent en cap institució de l’Estat Espanyol. Això si, el nom és “pegadizo”.
Si no és una revolució, què és? Personalment jo ho definiria com una acampada multitudinària de protesta a moltes ciutats del territori espanyol. Em sap greu, però és això, una acampada. Significa això que hi estic en contra? Que crec que es inútil? Una pèrdua de temps? No, no i no. Simplement significa que el nom per molt “cool” i “pegadizo” que sigui, no es el mes encertat.
Independentment del que jo cregui que no és, o del nombre de persones que hi son (que no son poques), o de les ciutats on estan concentrades; el que a mi m’interessa són els motius pels quals va començar tot el moviment i les conseqüències i propostes polítiques, socials, econòmiques i fiscals que estan fent.
Comencem pel principi. Què està passant? Per què milers de persones, des de perroflautes a advocats, es mobilitzen conjuntament a tantes ciutats espanyoles? Per què tanta gent amb ideologies polítiques diferent es queixa sobre la situació actual? Us respondre amb poques paraules, perquè n’estem farts. Farts de polítics incompetents, de lleis estúpides, d’una crisis sense fi, d’un atur digne de la Gran Depressió (amb cinc milions de parats i un atur juvenil de més del 40%), d’un abandó acadèmic in crescendo... Estem farts de veure que hi ha coses que no funcionen i que ningú faci res per canviar-les.
No es pot culpar al cuplar al Govern actual de tot això, perquè el Govern actual no es qui ha creat la crisis ni tampoc qui ha creat el sistema de creixement econòmic insostenible espanyol. Però si que es culpable de molts dels problemes que tenim actualment i d’haver gestionat la crisi tan pèssimament, arribant al punt de negar-la repetides vegades quan ja quèiem en picat al pou més fosc de l’economia. Així que faré una petita recomanació al Govern Espanyol: feu el favor d’agafar qualsevol llibre acadèmic sobre estratègia empresarial, obriu-lo, busqueu a l’índex l’avantatge competitiu de les nacions de Michael Porter i llegiu-lo atentament... Crec que per començar us podria anar be. Després busqueu al diccionari: educació, productivitat, innovació i desenvolupament. I crec que amb això us donareu conta de l’ho malament que ho heu estat fent.
Molt be, estem en una situació força fotuda però què em de fer ara? Quins canvis ens podrien ajudar a tirar endavant? A les acampades cadascú diu la seva, però m’agradaria parlar-vos d’un moviment anomenat Democracia Real Ya, la popularitat del qual ha pujat com l’espuma des del començament d’aquestes mobilitzacions. Però sabeu realment què és Democracia Real Ya? Sabeu quines propostes de millora proposen? De fet tenen varies propostes per millorar la situació de l’Estat Espanyol, però només us en comentaré quatre que m’han cridat l’atenció:
· L’expropiació per part de l’Estat de les vivendes en stock que no s’hagin venut. De debò algú creu que això ens beneficiaria? Això acabaria per destruir el mercat de lloguer, la promoció immobiliària i la seguretat jurídica...
· La contractació de personal sanitari fins a acabar amb les llistes d’espera. Estaria be, però què en faríem desprès de tants metges i metgesses? A més, estem en crisis i l’Estat no té ni un per gomets.
· La contractació de professorat per garantir el rati d’alumnes per aula. Hi ha un greu problema en quant a l’educació espanyola, però augmentar el nombre de professors no crec que sigui la solució. Qualitat, no quantitat.
· La prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries. Aquesta proposta m’encanta. Posem pel cas que el Banc Proposicionesabsurdas fes fallida, què passaria amb els estalvis de tots els clients d’aquest banc? Es quedarien sense res. I què passaria llavors? La por a que més bancs fessin fallida faria que moltes persones anessin a treure els seus estalvis dels seus respectius bancs, els quals no tenen suficient diners en metàl·lic... Us podeu imaginar què passaria després, no?
(Ironia mode on)
Després de llegir aquestes tant ben pensades propostes em sento inclinat a sortir al carrer i cridar: ¡Viva Democracia Real Ya!
(Ironia mode off)
Hi ha molts aspectes de la societat on vivim que no son com haurien de ser i la ciutadania a de dir que ja n’hi ha prou, que volem canvis i els volem abans no sigui massa tard.
Com Playwright Eugene Ionescu va dir: "Les ideologies ens separen, Els somnis i les anguesties ens uneixen"
Però sisplau, no us deixeu endur per la demagògia barata i els manifestos emocionants, informeu-vos be abans d’estar d’acord amb el que us diuen, perquè sinó l’únic que aconseguirem serà ser un país d’ases sense cultura que segueixen una pastanaga sense donar-se conta de tot el que passa al seu voltant
